Història
L’Agrupació Socialista Valenciana es va constituir en 1884 arran de l’II Congrés d’Obrers Tipògrafs que es va celebrar al carrer Roteros. Quatre anys més tard es va celebrar a Barcelona el congrés constituent del PSOE, encapçalat per Pablo Iglesias.
El fundador del PSOE va estar estretament vinculat a València i la ciutat li va acollir com a candidat electoral al Congrés en almenys cinc ocasions (1891-1896-1899-1901-1907).
Els socialistes valencians van obtindre el seu primer diputat nacional, Daniel Anguiano, en les eleccions legislatives de 1918. Eixe mateix any es va reunir l’XI Congrés del PSOE, del qual va ser vicepresident Francisco Sanchis Pascual, important figura del socialisme valencià.
Els set anys de dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) van sumir al partit en la clandestinitat. Per a subsistir i mantindre la relació de tots els afiliats, l’Agrupació Socialista Valenciana es va veure obligada a desenvolupar una activitat artística i cultural al marge de l’activitat política clandestina, que també es va veure minvada després de la mort de Pablo Iglesias el 9 de desembre de 1925.
Després de la dimissió de Primo de Rivera en 1930, es van establir les garanties constitucionals i es van celebrar unes eleccions municipals democràtiques que van fer que el 14 d’abril d’eixe mateix any el Partit Republicà aconseguira la victòria que va fer realitat la II República.
El 18 de juliol de 1936, després de l’alçament del Bàndol Nacional, València es va mantindre en el costat del govern republicà legalment constituït front a la rebel·lió militar feixista.
L’Agrupació de València va contribuir a la lluita antifeixista durant la Guerra Civil amb la presència de molts dels seus afiliats en els fronts de combat.
La dictadura franquista va desarticular successivament totes les direccions nacionals i comités de l’interior del Partit Socialista. L’agrupació de València va recuperar l’activitat a partir de 1974 amb clara influència de veterans com Joaquín Ruiz Mendoza, Javier Sanz, Fernando Millán o Manuel del Ferro.
L’Agrupació Comarcal de la ciutat de València es va establir en cinc agrupacions per decisió del Comité Nacional del PSPV-PSOE a principis de la dècada dels huitanta. Les agrupacions estaven vinculades a les ajunta de districte i constituïdes en atenció al seu nombre de militants. Les cinc primeres es van formar en Marítim, Russafa, Botànic, Orriols-Torrefiel i Mestalla-Benimaclet. En 1994 naix l’agrupació de Jesús-Patraix. La de Ciutat Vella va sorgir en 2000.
Fernando Martínez Castellano va ser el primer alcalde socialista de València en democràcia. Va ser triat en 1979. Li va succeir Ricard Pérez Casado, que va ser reelegit alcalde en 1983 i 1987 i va establir les bases de la València del futur amb la transformació del vell llit del Túria en un jardí i la redacció d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana.
Li va succeir fins al final de la legislatura Clementina Ródenas, qui es va convertir en la primera alcaldessa de la història de València després d’haver exercit de regidora d’Hisenda durant el mandat de Pérez Casado. Ródenas va guanyar les eleccions de 1991 però el pacte de la dreta li va arrabassar l’Alcaldia.
Els successius secretaris generals de l’Agrupació Comarcal de la ciutat de València des de la Transició han sigut Carles Tonda, Juan de Dios Leal, Juan Antonio Lloret, Ricard Pérez Casado, Eduard Montesinos, Rafael Rubio, José Luis Ábalos, Salvador Broseta, Joan Calabuig. Per part seua, Manolo Santolaya, Joaquín Ruiz Mendoza, Paco Sanchis, Braulio Fernández, Pilar García, Carmen Alborch, Chelo Orias, Ramón Vilar i Luis Lozano han exercit la presidència del partit.
En 2015 el partit socialista va tornar al govern de l’Ajuntament de València de la mà de Joan Calabuig, qui havia encapçalat la llista del PSPV-PSOE.
A l’agost de 2016, després de la dimissió de Joan Calabuig, Sandra Gómez assumeix la primera tinença d’Alcaldia, el càrrec de portaveu del govern municipal i la del grup municipal socialista. Gómez havia concorregut a les eleccions de 2015 com a número dos de la llista socialista i s’havia convertit en la primera dona a assumir la Regidoria de Protecció Ciutadana.
El 4 de febrer de 2018 Sandra Gómez és elegida en primàries com a secretària general del PSPV-PSOE de la ciutat de València i encapçala la candidatura dels socialistes a l’Ajuntament de València en 2019.
En les eleccions de 2019, el partit socialista va registrar el major creixement de vots respecte a 2015, augmentant la representació socialista en la corporació fins als set regidors.
El bon resultat dels socialistes permet revalidar el govern progressista a l’Ajuntament de València i Sandra Gómez assumeix la Vicealcaldía i la Regidoria de Desenvolupament i Renovació Urbana Sostenible.
En el congrés del PSPV-PSOE de la ciutat que es va celebrar el 2 i 3 d’abril de 2022, Sandra Gómez revalida el seu lideratge al capdavant del partit a València per unanimitat, un fet històric que reforça la candidatura de Gómez per a aconseguir l’Alcaldia de València en les eleccions de maig de 2023.