Bernabé defensa les “mesures valentes” de Barcelona per a combatre el problema de l’habitatge

• La secretària general dels socialistes de València exigeix a Catalá que deixe d’entregar sòl a promotors i comence a construir habitatge públic: “el seu compte en dos anys és de zero”
• Bernabé es reuneix amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i més d’una vintena d’associacions i entitats de València
• Collboni destaca que ha aconseguit reduir 100 euros el preu del lloguer i entregar 4.000 *VPP al final del mandat i posa en valor la taxa turística amb la qual ha recaptat 100 milions

La secretària general dels socialistes a la ciutat de València, Pilar Bernabé, ha animat a seguir els passos en matèria d’habitatge de Barcelona, una ciutat, ha apuntat, que s’ha convertit en una referència internacional per la construcció d’habitatge públic, el control dels preus de lloguer i la limitació dels apartaments turístics. Bernabé, que ha participat en un acte amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i més d’una vintena d’entitats i associacions de la ciutat, ha incidit en què el principal problema de València és l’habitatge i, per això, s’ha compromés a col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona per a aplicar les “mesures valentes” que ha posat en marxa i que els ha permés ja rebaixar el preu dels lloguers en més de 100 euros així com construir 4.000 habitatges públics i posar límit als apartaments turístics”.

“El PSPV té la vocació de buscar les solucions als problemes i cal fer-ho a les ciutats que tenen bons governs i bones pràctiques com és Barcelona, que s’ha convertit en una referència internacional en polítiques d’habitatge per a donar resposta al problema que tenen les ciutats com València”, ha dit. En aquest sentit, ha criticat que el compte que pot fer Catalá en els seus dos anys a l’Ajuntament és de zero habitatges propis: “Va començar dient que faria 1.000, després, 17, i al final del mandat segur que li ix a deure”, ha dit.

La responsable socialista ha exigit a Catalá que deixe de donar-li sòl a les promotores privades perquè desenvolupen els habitatges públics que hauria de fer l’Ajuntament. “Aquesta no és la política d’habitatge que mereixen els valencians. Té moltes mesures al seu abast posades a la seua disposició pel govern d’Espanya, però ha decidit, per exemple, rebutjar la compra per tanteig i retracte de més de 400 habitatges en aquests últims dos anys.

Sobre l’habitatge turístic ha qualificat de “vergonyosa” la xifra d’apartaments turístics que hi ha a València i que ascendeixen a 11.000, 9.000 dels quals, ha recordat, són il·legals. “I malgrat aquesta quantitat d’apartaments il·legals, l’Ajuntament en 2025 només s’han aplicat set sancions”, ha remarcat. A més, ha criticat que la normativa que està preparant Catalá permetrà incorporar 5.000 nous apartaments, una mesura que va en direcció contrària a la que ha posat en marxa Barcelona i que implica prohibir-los en tota la ciutat. Per això, ha dit, “cal prendre nota d’un referent en aquesta matèria com és l’Ajuntament de Barcelona de Jaume Collboni”, ha finalitzat.

Per part seua, l’alcalde de Barcelona ha defensat que el repte de les ciutats és “defensar el dret a quedar-se a la ciutat i que no expulse als veïns i veïnes ni l’especulació ni la gentrificació. Moltes famílies treballadores i de classe mitjana han hagut d’abandonar les ciutats perquè no poden assumir el preu del lloguer i per això les administracions hem d’intervindre com hem fet a Barcelona”.

“Hem aprofitat el marc legislatiu del govern d’Espanya per a articular mesures en aquesta direcció i ja hem aconseguit que baixe el lloguer en 100 euros després de 10 anys d’un creixement del preu d’un 70% topant els preus. A més, estem construint 4.000 habitatges públics entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern d’Espanya fins a final del mandat i hem establit percentatges d’habitatge públic en els nous desenvolupaments de més del 50%”, ha dit.

Sobre els pisos turístics ha sostingut que “no haurien d’haver existit mai perquè els habitatges són perquè visca la gent”. En aquest sentit, ha indicat que a Barcelona hi ha 10.000 pisos turístics i que l’Ajuntament ha aprovat una normativa perquè al novembre de 2028 “puguem retirar totes les llicències de pisos turístics i que aquesta activitat estiga prohibida. Amb això, més de 10.000 habitatges tornaran al mercat residencial. El futur no el marcaran les plataformes turístiques sinó els ciutadans i, per a això, cal canviar les regles del joc i impedir l’especulació”, ha destacat.

Finalment, ha avançat que la taxa turística s’ha convertit en la tercera font d’ingressos de l’Ajuntament de Barcelona. “Recaptem 100 milions d’euros i no ha baixat el nombre de turistes. Amb aquests diners, no sols paguem els costos que ocasiona el turisme com la neteja, la seguretat i el transport que en cap cas han de pagar els ciutadans sinó que també fem un retorn social. Amb un terç de la recaptació estem finançant la climatització, per exemple, de totes les escoles públiques de primària, més de 170 col·legis. És a dir, que la taxa serveix perquè els ciutadans no paguen de la seua butxaca l’impacte turístic i per a invertir en polítiques públiques. Que els ciutadans senten que els arriben també els beneficis”, ha finalitzat.