Catalá aprova una nova retallada d’inversions de Mazón a València

Borja Sanjuan denuncia que el Consell del PP redueix un terç la inversió per habitant enfront de l’últim exercici de Ximo Puig

Les principals retallades se centren en Sanitat i Educació, que minimitzen inversions en barris, mentre elimina la partida per al comissionat contra la violència sobre la dona

“Els governs de Catalá i de Mazón estan donant símptomes de descomposició, de fi de cicle accelerat a mitat de mandat”El portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, ha denunciat que, per segon any consecutiu i amb el suport de María José Catalá, el Consell de Carlos Mazón ha tornat a retallar les inversions destinades a la ciutat de València en els pressupostos de la Generalitat. Sanjuan s’ha manifestat en aquests termes després de l’aprovació d’uns comptes autonòmics que “actuen en contra dels interessos de la ciutat amb el vot favorable de Catalá, que torna a demostrar-nos que quan ha de decidir entre si és diputada de Carlos Mazón o alcaldessa de València, ella prefereix ser diputada de Carlos Mazón”, ha manifestat.

“La inversió de la Generalitat a la ciutat de València baixa en 20 milions respecte a l’any passat. Això vol dir que, respecte a l’últim pressupost del Botànic, respecte a l’últim pressupost de Ximo Puig, on s’invertien a la ciutat més de 300 milions d’euros i 378 euros per cada habitant, Mazón inverteix en cada veí i veïna de la nostra ciutat 260 euros. És a dir, quasi 120 euros menys del que feia el govern de Ximo Puig. En dos anys, el PP ha retallat la inversió per habitant a la ciutat en un 30%”, ha lamentat.

El responsable socialista ha retret que Catalá, malgrat aquesta retallada, “ha aplaudit i ha validat amb el seu vot que els veïns i veïnes de la ciutat de València hàgem perdut en només dos anys un terç de les inversions de la Generalitat per habitant”. A més, Sanjuan ha subratllat que Catalá ni ha presentat una sola esmena per a millorar els pressupostos ni ha llançat la més mínima crítica. “En lloc d’això, el mateix dia que s’anaven a aprovar eixos pressupostos va ser a la Radiotelevisió Pública Valenciana, cada vegada menys radiotelevisió i cada vegada menys pública, a dir que el projecte polític de Carlos Mazón era el projecte polític del qual ella se sentia més pròxima”.

Les inversions de la Generalitat, després de la seua aprovació en Les Corts, ascendeixen a 216 milions en 2025 enfront dels 301 milions de 2023. És a dir, que ha passat dels 378,1 euros per habitant en l’últim govern de Ximo Puig a 266 amb Mazón.

Sanjuan ha assenyalat que les retallades més significatives es produeixen en Sanitat, on s’han reduït a la mínima expressió les partides per a construir els centres de salut de Ciutat Vella i del carrer Serpis així com una retallada de 17,6 milions en instal•lacions hospitalàries. Igualment, en Educació també es minimitza les inversions per al CEIP Giner de los Ríos en Campanar o per al CEIP Nicolau Primitiu de Patraix, que passen de disposar d’una partida de 13 milions a tot just 2,7. El Consell de Mazón també ha eliminat la partida de 500.000 euros per al comissionat contra la violència sobre la dona.

Descomposició després de dos anys de govern

El responsable socialista també ha realitzat una anàlisi de la situació dels governs del PP en la Comunitat Valenciana i a la ciutat de València una vegada aconseguida la meitat de la legislatura. “La realitat és que la pròpia aprovació dels pressupostos de la Generalitat donen compte que, dos anys després, el que estem veient és una fi de cicle accelerat. Els governs del Partit Popular, tant a l’Ajuntament com en la Generalitat, donen símptomes de descomposició i tot recorda massa a l’última etapa del Partit Popular a la Comunitat Valenciana”, ha assenyalat.

Ha indicat que l’única diferència és que la descomposició dels governs de Mazón i de Catalá es produeixen tan sols dos anys després de començar el mandat. “Aquesta situació recorda a la que hi havia en el final d’etapa dels anteriors governs del PP després de molts anys de majories, quan la gent ja donava per fet la fi de cicle. En aquell moment van fer falta més de 20 anys per a arribar a aquest nivell de degradació, però ara sembla ha bastat només amb dues”, ha finalitzat.