Sanjuan denuncia que el preu del lloguer es dispara un 28% des de 2023 i se situa en 1.656 euros

• La portaveu socialista adverteix que Catalá segueix sense aplicar la Llei d’Habitatge i deixa en mans dels especuladors i els fons d’inversió l’habitatge

• Elisa Valía assenyala que el major increment del lloguer de temporada, des de 2019, s’ha donat a Màlaga, Alacant, Sevilla i València

El portaveu del Grup Municipal Borja Sanjuan ha denunciat que la situació de l’habitatge a València “no deixa d’empitjorar i la ciutadania a més així ho percep, tal com reflecteix el resultat del baròmetre municipal que la situa com la seua principal preocupació”. Segons ha explicat, “el preu del lloguer va tancar 2024 amb un preu mitjà a la ciutat de 1.656 euros i des de maig de 2023 ha experimentat una pujada del 28,44 per cent”.

El portaveu socialista ha anunciat que davant aquesta situació la seua formació defensarà demà una moció en el Ple Municipal perquè María José Catalá “aplique la Llei d’Habitatge i deixe de cedir la gestió de l’habitatge als especuladors i els fons d’inversió que estan disparant el preu amb la complicitat de PP i Vox”.

D’aquesta manera, ha precisat que les dades de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) el preu del lloguer es va tancar en 2024 amb un preu mitjà de 1.656 euros mentre que, segons l’Idealista, el preu mitjà del lloguer per m² a la ciutat s’ha disparat un 28,44% des de maig de 2023, en poc més d’any i mig”. “Malgrat això, el govern municipal de PP i VOX ha rebutjat en diverses ocasions aplicar les eines que posa a disposició la Llei d’Habitatge per a la limitació de preus de lloguer declarant la ciutat com a zona tensionada”, ha recordat.

Sobre aquest tema, ha explicat que “es compleix un any de la declaració de zona tensionada en 140 municipis a Catalunya, i les dades del Ministeri d’Habitatge no poden ser més clars”. Sanjuán ha precisat que el preu del lloguer “no sols ha deixat de pujar, sinó que ha baixat un 3,7% de mitjana en aquestes 140 zones”. A més, en el cas de Barcelona ha detallat que el lloguer “s’ha reduït en un 6,4%”.

“És una realitat indiscutible que la llei funciona i les excuses de Catalá no se sostenen perquè és fals que els propietaris retiren del mercat els habitatges, o que les porten a altres mercats no regulats o més rendibles, com el lloguer de temporada o els apartaments turístics”, ha advertit i ha rebatut aquest argument amb “dades”. Així, ha exposat que les dades de l’Idealista “indiquen que l’increment de contractes de temporada va començar abans de l’existència de la Llei d’Habitatge”.

Per part seua, la regidora Elisa Valía ha indicat que des de 2019, el major increment de l’oferta de temporada en grans mercats s’ha donat a Màlaga (amb un 466% més que fa un lustre), Alacant (309%), Sevilla (279%), València (276%), Barcelona (244%), Bilbao (217%) i Palma (208%). Amb increments inferiors al 200% (que equival a triplicar-se) trobem Madrid (159%) i Sant Sebastià (136%). Si es miren únicament l’increment de l’últim any, en grans mercats, Palma ha sigut on més ha crescut, ja que hi ha un 47% més que fa 12 mesos. Li segueixen Madrid (46%), València (35%), Barcelona (33%), Bilbao (33%), Alacant (30%), Sevilla (20%) i Sant Sebastià (15%).

Valía ha afegit que segons l’Institut Català del Sòl (*INCASÒL) “el lloguer de temporada en el conjunt de municipis declarats com a zones *tensionadas a Catalunya suposa, en el 4t trimestre de 2024, un 10,71% del total de contractes de lloguer signats” i “segons la Càtedra Observatori Habitatge de la UPV, a València, en el mateix període es van signar un 22% de contractes de lloguer de temporada sobre el total de contractes signats”. “Més del doble que a Catalunya, sense haver sigut declarada zona tensionada”, ha postil•lat.

Pel que respecta a les dades d’apartaments turístics, Exceltur reflecteix que el nombre de places d’apartaments turístics “ha augmentat un 30,2% respecte a 2023 a València, sense haver sigut declarada zona tensionada i sense límit de preus de lloguer”. Quant als habitatges buits, “hi havia 36.500 habitatges buits en 2021, segons dades de l’INE i la Llei d’habitatge de va aprovar en 2023”.

“Les dades desmunten per complet que l’aplicació de la declaració de zona tensionada siga la causa que els fons d’inversió i un altre tipus de propietaris deriven els seus habitatges al mercat turístic, ja que es deu a la major rendibilitat, o que cometen un frau signant contractes de temporada en lloc de contractes d’habitatge habitual per a sortejar els límits de preus, ja que Màlaga o València lideren l’augment d’aquest tipus de contractes sense haver fixat cap límit de preus als lloguers”, ha manifestat.