L’Ajuntament dissenya la ruta de Sorolla a València en el centenari de la seua mort

L’Any Sorolla és una ocasió excel·lent per conéixer els racons de València relacionats amb la vida i l’obra del pintor de la llum. Un segle després de la seua desaparició, l’Ajuntament, a través de Visit València, proposa un recorregut a veïnat i turistes per seguir l’empremta del mestre per la seua ciutat natal. La primera parada es troba al carrer de les Mantes número 8, on una placa ceràmica recorda que allí va vindre al món l’artista tal dia com hui de 1863.

La biografia de Sorolla arranca a l’aleshores anomenat carrer Nou, ara de les Mantes. El fill de Joaquim i Concepció va arribar al barri del Mercat a les cinc de la matinada del 27 de febrer, fa ara 160 anys, segons consta en la partida de naixement que custodia l’Arxiu Històric Municipal. La casa natalícia estava prop de la botiga de teixits que en eixe moment regentaven son pare i sa mare, un ambient que va influir en la seua producció artística.

La moda i les teles estan molt lligades a les creacions del pintor, qui presta atenció minuciosa als vestits dels protagonistes. Conta la seua besneta que, en un passeig fins al carrer de les Mantes, on estava la vivenda i l’establiment familiar, l’autor se’n va portar una rajola com a record de la seua procedència. La peça de ceràmica habitualment està exposada en una vitrina de la Sala III del Museu Sorolla, però en este moment forma part de la mostra temporal “Sorolla. Orígens”, en el mateix espai cultural de Madrid.

“Sorolla. Orígens” ha obert la programació de la commemoració del centenari de la mort del creador. Organitzada pel Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, en col·laboració amb el Museu Sant Pius V, explora els inicis del genial pintor a la ciutat que li va vore nàixer, i pròximament es traslladarà al Museu de Belles Arts de València.

Igualment, la ruta ideada per Visit València repassa la seua infància, els anys de formació i els escenaris que li van servir d’inspiració, sense oblidar els centres museístics i institucions locals que acullen els seus olis.

Programació municipal

L’Ajuntament de València forma part de les comissions estatal i autonòmica pel centenari de Joaquim Sorolla, creades amb l’objectiu d’impulsar i coordinar les diverses activitats que es desenvolupen amb motiu de l’efemèride, declarada Esdeveniment d’Excepcional Interés Públic fins el 31 de desembre de 2024. Durant este període, l’Any Sorolla omplirà gran part de la programació cultural del municipi, que va arrancar divendres passat amb l’exposició “De la foscor a la llum. Cinc segles d’art”, al Palau de les Comunicacions.

Entre els actes commemoratius previstos pel consistori hi ha la mostra “La València pintada en els temps de Sorolla”, a la Casa Museu Benlliure, per a la pròxima tardor, que posarà en valor l’entranyable relació que Sorolla i la família Benlliure van mantindre durant anys.

La col·lecció històric artística municipal compta amb set obres del mestre de la llum que es localitzen a la Casa Museu Benlliure (4), el Museu de la Ciutat (2) i el Saló Pompeià (1). La Casa Museu Benlliure (carrer de la Blanqueria, 23), dedicada a les figures dels germans José, pintor, i Mariano, escultor, reunix quatre peces de l’autor de reduïdes dimensions, entre les quals destaca el Retrat de Peppino, fill de José i també pintor, i una xicoteta Marina. També s’hi troben les taules El beat de la confraria i Estudi de cap masculí, datades en 1913 i 1885, respectivament.

Així mateix, el Museu de la Ciutat (plaça de l’Arquebisbe, 3) disposa d’una representació del creador valencià. Una de les joies de la col·lecció permanent n’és La meua família, un retrat de la seua esposa i fills, inspirat en la seua composició Las Meninas del seu admirat Velázquez. Monja en el jardí és l’altre oli que conserva el centre, on s’aprecia la influència que els patis i jardins dels Reials Alcàssers de Sevilla i de l’Alhambra de Granada van exercir en la seua obra.

Finalment, al Saló Pompeià de l’edifici consistorial (plaça de l’Ajuntament, 1) està emplaçada la tela El meu jardí, de l’any 1917, que té com a protagonista les pintures de jardins i patis que Sorolla va realitzar en els últims anys de la seua vida.