El Ple Municipal aprovarà este dijous el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar, “que consolidarà la protecció i futur del barri”

La Comissió d’Urbanisme ha tirat endavant este dilluns el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar, que serà aprovat pel Ple de l’Ajuntament dijous que ve, de manera provisional, una vegada rebut el vistiplau de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, i finalitzada l’última exposició pública. La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ha donat a conéixer els detalls d’este projecte que, tal com ha assegurat, “es tracta d’un pla molt esperat, que ha comportat un llarg procés de redacció i tramitació, però que consolidarà la protecció d’este barri, del seu patrimoni i la seua identitat, i que garantirà també el seu futur, en dotar-lo dels equipaments i servicis necessaris per als seus veïns i veïnes”.
El Ple de l’Ajuntament aprovarà el document de manera provisional, i després s’enviarà tota la documentació a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que emetrà informe de manera immediata, de manera que la Corporació podrà aprovar el pla definitivament en el primer trimestre de l’any. Tal com ha explicat Sandra Gómez, “este nou pla s’articula al voltant de quatre eixos estratègics: generar un sistema vertebrador d’espai públic i infraestructura verda, conformar un sistema de dotacions i equipaments de proximitat, protegir l’ús residencial i l’habitatge, i posar en valor el patrimoni i el paisatge”.

Gómez s’ha felicitat del moment al que s’ha arribat, i ha recordat la situació “ben diferent” de fa només huit anys quan, ha afirmat, “el pla aprovat per l’anterior govern, lluny de prioritzar la qualitat de vida i la posada en valor del barri, apostava per una prolongació injustificada de l’avinguda Blasco Ibáñez que va arrasar amb centenars de vivendes i va expulsar els seus habitants, des del desenvolupament entés com a especulació”. “No obstant això –ha recordat la vicealcaldessa i regidora- gràcies a l’esforç i lluita dels veïns i veïnes, i a la determinació del Ministeri de Cultura, finalment va poder frenar-se l’anterior Pla, encara que ja fora tard per a gran part dels habitatges que van ser derrocades per a la prolongació de Blasco Ibáñez”.

El nou PEC planteja un sistema d’espais públics com a eix vertebrador del barri, i integra la infraestructura verda en una estratègia per a augmentar la qualitat ambiental i potenciar la convivència i relació de les persones i que, de manera paral·lela, pose en valor la vinculació amb la mar i la platja. Per a això, ha explicat Sandra Gómez, es promou d’una banda una xarxa d’espais a escala del vianant, mitjançant la jerarquització del trànsit, i prioritzant la connexió per als vianants dels camins i travessies a la mar. I d’altra banda, es potencia la infraestructura verda del barri, estructurada en tres grans eixos: el Bulevard de Sant Pere, el Passeig Marítim (mitjançant un redisseny que potenciarà el seu caràcter d’espai natural, incrementarà les zones verdes i l’arbratge, i reduirà la presència de trànsit), i l’anomenada Via Verda (una gran zona verda contínua que es genera al llarg dels espais antigament ocupats per les vies del ferrocarril, integrant el parc de Dr. Lluch). En total el Pla augmenta en 64.000 m² les zones verdes del barri, la qual cosa suposa un increment de quasi el 50% més de les existents.

Una zona verda com a entrada al barri

Amb l’objectiu de blindar “i evitar futures temptacions d’enderrocament”, el Pla preveu habilitar “un gran parc en l’entrada del barri, on està actualment la rotonda de l’estació ferroviària, en Blasco Ibáñez, que done permeabilitat a l’espai, mitjançant una fórmula creativa i innovadora”, ha explicat la vicealcaldessa.

Gómez ha detallat els aspectes del PEC, “que aposta per un model de ciutat compacta, sense buits urbans i amb equilibri entre la població i els servicis i dotacions disponibles. Es busca una mescla d’usos i activitats adequada, que responga al concepte de ciutat ‘15 minuts’”, ha explicat. Per a això, es generen quasi 34.000 m² de nous espais d’ús dotacional (destaca l’espai per a la construcció de les noves piscines, al costat de Blocs Platja, o un gran solar dotacional al costat del Parc de la Remunta). També s’inclouen les reserves de sòl per a aparcaments en altura, amb una capacitat total aproximada de quasi 900 places; o diverses parcel·les destinades a habitatge dotacional.

Quant a les necessitats residencials, la vicealcaldessa ha destacat que el model de ciutat compacta que planteja el Pla “fomenta la rehabilitació d’habitatges per a millorar la seua habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica”. A més, es prioritza el dret a la vivenda assequible, digna i adequada per a tota la població, i per a això es definixen nous sòls residencials en els quals poder construir nou habitatge lliure i habitatge públic, a les quals cal sumar a més les vivendes dotacionals previstes pel Pla. El nou pla preveu fins a 1.150 habitatges, de les quals 700 seran públics de lloguer assequible, o destinades a col·lectius de major dificultat d’accés, com a joves o persones majors. En este punt, Gómez ha subratllat que l’únic habitatge que hi ha previst per al barri sorgix “de la recuperació dels habitatges que ja existien i que van ser derrocades, la qual cosa va portar a un evident descens poblacional en la zona”, ha denunciat.

Així mateix, Gómez ha destacat la importància, per a protegir el caràcter residencial del barri, del control dels nous usos turístics. Així que, per a frenar processos de turistificació o gentrificació (que desplacen la població, incrementen el preu de l’habitatge i generen problemes de convivència), el PEC planteja una limitació del 10% d’habitatges d’ús turístic per poma, “un límit màxim assumible sense que s’esperen efectes negatius. “La limitació per illa garantix a més la dispersió d’estos allotjaments, reduint la probabilitat de conflicte o de terciarizació de zones concretes”, ha subratllat. A més, només es planteja una nova parcel·la terciària compatible amb l’ús hoteler, a la frontera del barri amb la Marina.

Finalment, un aspecte essencial del nou Pla és la protecció i posada en valor dels elements que determinen la identitat i patrimoni cultural del barri: s’inclou un catàleg de més de 1.600 fitxes de protecció, que determinen el nivell de protecció d’altres tants immobles, la majoria habitatges, així com els àmbits BIC i BRL que es troben dins del barri. Tal com ha explicat Sandra Gómez, “les fitxes han suposat un treball minuciós, en el qual es definixen els valors a protegir de cada immoble, considerant per exemple el tipus d’edifici i la seua composició de façana, recobriments, fusteries, motlures, o serralleries”.

Actuacions al barri

La vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme ha manifestat que “encara que el PAC s’aprova ara, durant estos anys hem avançat molt en el desenvolupar de moltes de les actuacions previstes en el Pla. De fet –ha afegit- ja s’ha escomés la reurbanització de gran part del barri, i actualment es troben en licitació els quatre projectes inclosos en l’EDUSI per a renovar els carrers de la zona oest del barri, la més castigada pels enderrocaments, amb una inversió total de 12,6 milions d’euros”.

“També s’han executat actuacions de recuperació del patrimoni o de noves dotacions, com la nova Junta de Districte o la zona esportiva de Dr. Lluch, i altres en marxa com la nova escoleta, el centre de dia per a persones majors, el centre d’ocupació, ja en licitació, o el centre cívic, que es troba actualment en obres. Estes actuacions sumen a més una inversió total d’altres 12,7 milions”, ha afegit i ha defensat “la important aposta d’este govern per la regeneració del barri, que ha permés invertir més de 25 milions d’euros”.

Quant a la rehabilitació i reedificació d’habitatges, els diferents programes ARRU, finançats dins del marc dels Plans Estatals d’Habitatge, han permés de moment rehabilitar o reedificar més d’un centenar d’edificis, arribant les ajudes a més de 500 habitatges en el barri. “Una quantitat que augmentarà amb la convocatòria actual, a la qual han presentat sol·licitud d’ajuda quasi un altre centenar d’edificis, la qual cosa suposa quasi 400 habitatges a rehabilitar”. Finalment, també des de Pla Cabanyal s’han promogut actuacions per a recuperar el teixit residencial del barri, com les dos subhastes de solars que permetran la reedificació de nous habitatges, o l’operació de reedificació del Bloc Portuaris.

Gómez ha conclòs la seua intervenció assegurant que “amb este nou pla, establirem les bases d’un barri digne i ple de vida, amb les dotacions, habitatges, i espais lliures que els veïns i veïnes del Cabanyal-Canyamelar mereixen, després d’anys d’espera i d’abandó per l’anterior govern”.